Ara que ha tornat la programació normal de ràdio, escoltant una tertúlia radiofònica a la sortida de la feina, m’ha vingut a la memòria un comentari que van fer la temporada anterior sobre que el gran mal de la literatura en català era Edicions 62 ja que si no es trobaven més llibres en català era perquè aquesta editorial no els reeditava i tot restava en el seu fons de catàleg.
[@more@]
Jo vaig pensar al seu dia que era una exageració fins que vaig intentar trobar un exemplar d’aquest llibre per regalar en català i em vaig trobar que totes les edicions eren propietat d’ Edicions 62 i estaven descatalogades. Finalment, i després de cercar molts números de ISBN de les diferents tirades, vaig aconseguir un exemplar de butxaca fent recerques per diferents botigues per Internet. El més curiós es que aquest llibre, des de la seva primera edició l’any 99, s’ha anat reeditat progressivament i es ven en castellà ja que, segons en van confirmar diferents llibreters, encara la gent els hi demana en català però davant la impossibilitat d’aconseguir-lo acabant comprant una de les diferents reedicions que hi ha en castellà.
Una vegada feta la revindicació podem tornar al llibre ja que encara no us he fet un esbós de l’argument. Timbuktú, títol estúpid al meu entendre, és en realitat la història d’un gos, Mr. Bones, que viu feliç amb un sense sostre fins que aquest mor i s’ha de buscar la vida. Llavors, Auster ens narra totes les peripècies de Mr. Bones, sempre des del punt de vista d’un gos per tal de trobar una llar i un propietari tan amorós com el que tenia.
Original, tendre, alegre, trist, crític… Es poden dir moltes coses d’aquest llibre, és un d’aquells llibres petits però amb moltes grans coses. Personalment em va encantar la història narrada des de la primera persona d’un gos, arriba a ser creïble, però es que Auster té aquest toc de màgia que fa creïble l’increible. Després hi ha tot un rerefons de denúncia sobre la nostre societat de com tractem als nostres animals.
Qui va ser molt afortunat de que jo llegís aquest llibre va ser en Bruc, un gos abandonat que vaig recollir molt temps després d’haver llegit Timbuktú (per circumstàncies que ara no venen al cas); jo ja tinc gossos i sempre m’he vanagloriat de tractar-los bé però quan en Bruc em mira no puc deixar de veure en Mr. Bones i tracto de donar-li la millor llar possible per tal que sempre sigui feliç.
Passejant pels racons d’una silenciosa i buida biblioteca en dues ocasions, i en biblioteques diferents, he agafat aquest llibre i l’he llegit. I sempre ha estat com si el llegís per primera vegada i es que no se si es que té quelcom màgic que fa que quan el llegeixis et prenguis una treva de tot. 
Aprofitant que properament tothom tornarà de vacances i retornarà als vells costums d’engegar la televisió per només veure els documentals de la 2, o el 33, o bé els benestants que tenen el canal digital o satèl·lit només per veure els documentals del canal de National Geographic (o això diuen tots quan els preguntes que miren a la televisió); doncs per tots ells, i per tots els que no mireu la televisió us vull recomanar un paleontòleg, segons el titulen, però m’agradaria més presentar-ho com a científic i divulgador. 
Estava jo jugant aquella tarda amb un videojoc basat en aquest llibre quan en vaig quedar sense poder avançar davant un problema basat en un fragment del mateix llibre,
Fa uns dies xerrava amb un amic sobre si els llibres que recomano són versionats al cinema o no. La veritat és que avui vull recomanar un llibre que no hauria llegit mai, ja que mai m'havia atret l'autor, sinó fos per la magnífica pel·lícula interpretada a duet per Michael Caine i Brendan Fraiser. 
M'agradaria recomanara un llibre que m'han recomanat, és un llibre que no trobareu a les llistes dels llibres més venuts, ni possiblement als aparadors de les llibreries i potser tampoc en parlin els grans crítics però hi ha una munió de lectors que en parla i el recomana incessament.
Vaig arribar a aquest llibre fascinat per la pel·lícula que l'adaptava, protagonitzada per un magnífic Sean Connery, on es narren les aventures d'un monjo que recorda en Sherlock Holmes i un jove novici que recorda el Doctor Watson. La història transcorre dins d'un convent, la tranquil·litat del qual es veu trasbalsada per una misteriosa mort que és la que inicia la trama.
Quan una funcionaria de les Nacions Unides retorna al seu país natal els records de la seva infància tornen amb ella. A través d'aquesta dona ens explica amb la mirada d'una nena, que tràgicament es va tornar dona, els últims anys de la dictadura de Trujillo del govern del qual el seu pare era un important membre. 
Avui en dia, quan la novel·la històrica està tan de moda, i fins i tot costa trobar altra cosa al les llibreries, m'agradaria suggerir-vos la lectura d'un dels clàssics d'aquesta modalitat.
Potser us fa por llegir un llibre de més de 1.000 pàgines però en realitat aquest geni que era Bolaño va decidir, preveïent la seva mort, que es publiqués així la seva última obra. Aquesta inicialment havia de ser publicada en quatre llibres, però al suposar que la publicació podria ser pòstuma, va canviar de format per tal de cercar el major benefici pels hereus, que dit de pas eren els seus fills. 