Els pilars de la Terra de Ken Follet

pilarsFa una setmana vaig adoptar novament tota una colla de llibres desemparats sota la mirada resignada de la meva dona. No sé la quantitat exacta que devia quedar-me, potser quinze quilos. Dic això, perquè en un braç portava el meu fill i a l’altre una cistella de roba carregada de llibres a vessar i pesava molt més la cistella que el nen.

No hi ha res com examinar la biblioteca d’un home per conèixer la seva ànima, he de reconèixer que desconeixia al meu cunyat (que ara escolta el Barça a HK) ja que a més dels llibres d’informàtica i astronomia, em va sorprendre la quantitat de llibres de filosofia que tenia, clàssics de prestigi i moderns amb reputació. Vaig mirar de fer una selecció i em vaig quedar, entre d’altres, la recomanació de la setmana passada i vaig optar per no quedar-me la recomanació d’aquesta, tot i que li vaig trobar una llar on el llegeixin.

Tinc les meves raons per no quedar-me aquest llibre, la primera és que hi havia algú altre que no l’havia llegit i per tant penso que tenia preferència. Segona raó, s’ha iniciat una campanya mediàtica per anunciar la segona part del llibre, diuen les crítiques que és molt fluixa i que es vendrà bé però que no agradarà. La història bàsica del llibre és la construcció d’una catedral, i al voltant d’aquesta catedral es va explicant la història de la gent que la construeix i els monjos que la financen. Per tant, no és només una història de creixement físic simplement sinó de creixement social i moral d’uns individus i una societat llurs històries s’entortolliguen i es separen al llarg del llibre. Naturalment tot barrejat amb unes trames dignes d’un gran culebrot que et fan llegir pàgina rera pàgina a la cerca del desenllaç.

Com a última raó tinc que simplement és un llibre bo i no un llibre excel·lent, pel qual no conservo fragments al meu record que em vingui de gust rellegir sinó bones sensacions que potser al rellegir amb el temps canviarien ja que jo amb el temps he evolucionat i amb mi les meves preferències literàries.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Els pilars de la Terra de Ken Follet

  1. Mireia diu:

    Jo el vaig llegir deu fer un parell d’any farta de sentir que era tant bo. El meu home li havia agradat quan el va llegir però no trobava que n’hi hagués per tant; al final vaig llegir-lo per veure qui tenia raó i la veritat, és que jo tamoc el vaig trobar tant bo.La segona part ja és a les llibreries i no he corregut a buscar-la. Segurament acabarà caient, però ja veurem que tal.

  2. mercè diu:

    jo em vaig enganxar molt a aquest llibre, me’l van regalar pq m’havia agradat molt “la catedral del mar”. he de dir que de m’ha agradat més “la catedral del mar” que “els pilars de la terra”, pq a més aquest últim no té un final massa…no sé,em va faltar alguna cosa.

    i ja m’han dit això de la segona part…pot ser quan torni a bcn me’l compro, però ja vaurem pq si de debó és fluixet…

    a10!

  3. caterina diu:

    Doncs a mi em va entusiasmar aquest llibre! El vaig llegir un estiu de fa uns cinc anys en unes dues setmanes. Em va enganxar molt. Sempre he dit que “La catedral del mar” no s’hauria escrit sense “Els pilars de la Terra”. Ve a ser el mateix però ens toca més d’aprop.
    La segona part, precisament perquè la primera part em va agradar tant, desconfio de la segona. Ja diuen que segones parts… Esperaré a veure què tal i com a molt esperaré que surti en edició de butxaca per comprar-lo, si és que algú m’ho recomana.
    Bon Nadal! 😉

  4. Doncs a mi em va agradar moltíssim, i sempre la recomano. No sabia això de la 2a part, però també desconfio, pq podria ser un producte comercial que segur que es vendrà molt.

  5. Anna diu:

    Jo me’l vaig llegir fa 9 o 10 anys, quan ningú en parlava (és el millor que es pot fer!) i em va enganxar -i agradar- moltíssim. Tot i això és cert que no l’he rellegit mai més, i això que normalment els llibres que m’agraden els llegeixo moltes vegades. Però als Pilars els falta algun ingredient en aquest sentit, i em fan mandra.

  6. Albert_stk diu:

    A mi aquest llibre em va agradar moltisim. I quan acabi el que llegeixo ara em compraré la segona part Un món sense fi

Els comentaris estan tancats.