Els tres Mosqueters d’Alexandre Dumas

3_musketersUn no pot evitar obrir un diari qualsevol, llegir les notícies i pensar que aquesta setmana, que pertany a un nou any, no és la continuació que la setmana anterior, que era un altre any.  Els preus continuen pujant, les vagues continuen, els trens continuen parant i nosaltres no hem arribat a dia 10 i ja estem tremolant pensant en com arribarem a final de mes. Amb aquest panorama. ¿perquè no puc continuar jo en la mateixa línia?

 Per tant, avui penso parlar del rei dels culebrots, d’un dels escriptors més prolífics que hi ha hagut temps enrera (tot i que amb certa ajuda). Vet aquí un autor que fascina a pares i fills, a la meva mare li encantava la figura del Comte de Montecristo i jo he crescut envoltat pels Mosqueters de la Reina.

Els Tres Mosqueters, que en realitat acaben siguent quatre, narra les aventures de D’Artagnan. Aquest és un jove de províncies que va a la capital amb la intenció d’ingressar al cos dels Mosqueters com havia fet el seu pare. El seu aspecte i maneres de  “payesot” el fa tenir les primeres baralles amb la guàrdia del Cardenal Richelieu, la qual cosa fa que aconsegueixi l’amistat amb un grup de tres Mosqueters de la Reina. Ingressa en el cos, i a partir d’aquí tot són nous enfrontaments pel bé del país i del honor.

Envoltat per les múltiples versions cinematogràfiques i animades de la història mai havia fet cas al llibre (com la majoria de vosaltres) fins que el vaig tenir que llegir en francès. Tot i les dificultats idiomàtiques (sort que era una versió resumida), vaig trobar la història fascinant, plena de nous matisos, d’una riquesa que es perd a la pantalla. Llavors vaig llegir la versió complerta, traduïda naturalment, que tot i no tenir la musicalitat del llenguatge original, no deixa de tenir un encant fascinant ja que l’autor és un especialista en deixar-te en suspens cada cert nombre de pàgines amb l’excusa de canviar de capítol.

En aquests dies on el que potser vulgueu una lectura relaxada però a la vegada plaent, que us faci oblidar el món on viviu no puc menys que deixar de recomanar-vos la lectura d’aquest clàssic o de qualsevol altre d’aquest gran autor.

Feliç Any Nou !!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els tres Mosqueters d’Alexandre Dumas

3_musketersUn no pot evitar obrir un diari qualsevol, llegir les notícies i pensar que aquesta setmana, que pertany a un nou any, no és la continuació que la setmana anterior, que era un altre any.  Els preus continuen pujant, les vagues continuen, els trens continuen parant i nosaltres no hem arribat a dia 10 i ja estem tremolant pensant en com arribarem a final de mes. Amb aquest panorama. ¿perquè no puc continuar jo en la mateixa línia?

 Per tant, avui penso parlar del rei dels culebrots, d’un dels escriptors més prolífics que hi ha hagut temps enrera (tot i que amb certa ajuda). Vet aquí un autor que fascina a pares i fills, a la meva mare li encantava la figura del Comte de Montecristo i jo he crescut envoltat pels Mosqueters de la Reina.

Els Tres Mosqueters, que en realitat acaben siguent quatre, narra les aventures de D’Artagnan. Aquest és un jove de províncies que va a la capital amb la intenció d’ingressar al cos dels Mosqueters com havia fet el seu pare. El seu aspecte i maneres de  “payesot” el fa tenir les primeres baralles amb la guàrdia del Cardenal Richelieu, la qual cosa fa que aconsegueixi l’amistat amb un grup de tres Mosqueters de la Reina. Ingressa en el cos, i a partir d’aquí tot són nous enfrontaments pel bé del país i del honor.

Envoltat per les múltiples versions cinematogràfiques i animades de la història mai havia fet cas al llibre (com la majoria de vosaltres) fins que el vaig tenir que llegir en francès. Tot i les dificultats idiomàtiques (sort que era una versió resumida), vaig trobar la història fascinant, plena de nous matisos, d’una riquesa que es perd a la pantalla. Llavors vaig llegir la versió complerta, traduïda naturalment, que tot i no tenir la musicalitat del llenguatge original, no deixa de tenir un encant fascinant ja que l’autor és un especialista en deixar-te en suspens cada cert nombre de pàgines amb l’excusa de canviar de capítol.

En aquests dies on el que potser vulgueu una lectura relaxada però a la vegada plaent, que us faci oblidar el món on viviu no puc menys que deixar de recomanar-vos la lectura d’aquest clàssic o de qualsevol altre d’aquest gran autor.

Feliç Any Nou !!!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Els tres Mosqueters d’Alexandre Dumas

  1. Nada más ver tu entrada,he buscado mi libro de los tres mosqueteros,¡qué recuerdos¡la edición que yo tengo es del 1964 y es así,como a ti no te gustan,en letra muy pequeña y edición de bolsillo,pero cuando yo quería leerlo a la hora que las monjas de la residencia decían que era de estudio(para ellas no existía la de lectura) ya corría el año 1971 y me lo quitaron junto con los dos tomos de David Copperfield.¿Sabes lo que significaba conseguir libros en aquella época para una niña de 14 años que era la sexta de nueve hermanos?Están viejos, descoloridos ,tengo pegados trozos de revista de la serie de Sancho Gracia de aquella época, pero son algo más que libros para mí,son el fruto de mis peleas con unos y otros para que me dejaran leer y eso que yo era una chica de sobresalientes. Perdona el rollazo ,pero tocaste una fibra sensible con este librito …es que esas hermanas de la caridad ni eran hermanas ni tenían caridad .
    Lo que digo en mi blog sobre ti es, sencillamente la verdad ,para mi es enriquecedor pasar por esta s páginas, por cierto, ayer no pude entrar en esta.Saludos

  2. Esta noche leyendo “Les veus del Pamano” acabé llorando, ya sé que vas a pensar “cosas de mujeres” pero cuando fusilaron al niño ya no pude seguir porque no veía nada.Te lo digo a ti porque no quiero desvelar por ahí la trama.¡qué historia tan increíble¡ hasta cambia el ritmo de la escritura según sea una época u otra ,voy despacio porque no quiero que se me termine enseguida.Me temo que la maestra tiene algo grave y estoy intrigada…no voy a decir nada más por si le estropeo a alguien el libro.Saludos

  3. josepmanel diu:

    Els tres mosqueters i totes les posteriors seqüel·les que ha generat, tant literariament com cinematogràficament, sempre m’han agradat. Qui pot ressistir-se a emocionar-se amb les seues aventures? Herois d’altres temps…

Els comentaris estan tancats.