L’Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafon

ombradelventAquesta setmana, quan jo ja el feia al cementiri dels Llibres Oblidats, em trobo a casa una bossa on em retornen llibres i revistes i entre elles aquest llibre que ja donava per perdut.

Recordo que el vaig llegir ja fa…ufff… quatre anys. Es el temps que porto casat i estudiant la carrera a distància. Per aquells dies estava agafant nomenada tot i que encara no era el que va arribar a ser.

Per si algú encara no sap de que va, que m'he trobat despistats que encara se l'han de llegir o estan en procés, vigilaré amb les meves paraules.

[@more@]

La història està situada a la Barcelona de la postguerra. quan un pare porta un dia al seu fill a un lloc misteriós que es coneix com el Cementiri dels Llibres Oblidats. Allà pot triar un llibre i tria "L'Ombra del Vent" però aquesta tria tindrà unes conseqüències ja que intentarà esbrinar més sobre l'autor del llibre i això portarà al present fantasmes del passat.

He de reconèixer que el llibre em va enganxar aquell estiu de ja fa…uff…quatre anys. Me'l vaig llegir tot just abans de cassar-me i la meva dona es va passar el viatge de nuvis enganxada a ell. Normal, hi ha fragments molt visuals (ell és guionista) i fragments que recorden un culebrot de vella fornada (com els que li llegia a la meva mare mentres jo aprenia a llegir i ella feia les feines de casa).

Pensava que aquest autor aprofitaria el seu llençament a la fama per llençar més llibres i l'únic que ha fet es reeditar els seus escrits dirigits als públic juvenil.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: L’Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafon

  1. jo diu:

    Tens tota la raó. Jo també el vaig llegir quan tot just acabava de sortir i no era el que ha arribat a ser, m’el va recomanar un amic que és llibreter i el vaig llegir amb avidesa i ara et trobes que aquest bon home no publica res de nou i el que fan és reeditar les antigues noveles per criatures, res a dir, però que no ens ho vulguin vendre com a llibres per adults com volen fer

  2. Osti, el d’abans era jo! Que no m’he enrecordat de signar!

  3. caterina diu:

    El vaig llegir uns mesos després de la seva publicació i em va entusiasmar! Tant, que després m’he llegit tots els llibres d’aquest escriptor (encara que són literatura juvenil), menys Llums de setembre, que és l’únic pendent que em queda de Ruiz Zafón. Molt recomanable, L’Ombra del vent. Una joia de la literatura. Pocs llibres m’han agradat tant!

  4. Mireia diu:

    La veritat, és que a mi també em va agradar. El vaig llegir abans del boom em va enganxar. Tot ia ixò tampoc trobo que sigui tant extremadament bo com diuen (només és una opinió)

  5. josepmanel diu:

    El problema de llegir-se aquests llibres per la tirada de popularitat que arrepleguen és que, després de fer-li el primer tast, et sents força decebut. Tot i que les primeres pàgines tenen una capacitat d’enganxar-te molt interessant. Llàstima que la història vaja perdent força a mesura que avança l’argument. Cal dir que a la meua filla li va encantar. Segurament aquest escriptor té un públic ben treballat.

  6. Realment és un llibre molt bo, que et sedueix, t’enganxa fins al final, i a més té com a protagonista un llibre i un misteri. L’autèntic misteri, i que tots els editors voldrien resoldre, és el seu èxit de vendes tan sobrenatural.
    És un llibre bo, amè, molt útil per a enganxar nous lectors, que no és poca cosa, però no és el millor llibre dels últims anys. De totes maneres jo em trec el barret.

  7. Albert_stk diu:

    Jo el vaig llegir un cop ja era número u en vendes i em va agradar força. Una bona barreja d’intriga i misteri.

Els comentaris estan tancats.